Ara que ja han finalitzat les Fires d'enguany, parlem de mosques.
Un dels símbols de Girona són les mosques. A partir de l'actuació dels insectes en la defensa de la ciutat durant diversos setges de Girona pels exèrcits francesos (1285, 1653, 1684, 1808-1809), la mitologia entorn d'aquests insectes es materialitza i es fa palesa en molts documents i manifestacions artístiques. Algunes d'aquestes manifestacions, les podem observar pels carrers de la ciutat, en forma de realitzacions d'art urbà mural, d'escultures en la grisa pedra de Girona, i en molts altres suports.
Les mosques, com una arma de guerra.
La llegenda més característica de Girona és la de les mosques de sant Narcís. El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1285, quan l'exèrcit del rei de França, Felip l’Ardit, va assetjar Girona amb motiu de les seves trifulgues amb el rei Pere d' Aragó . Tot i que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es varen portar de manera ignominiosa: varen robar, insultar i oprimir els gironins; varen assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, varen profanar el cos incorrupte de sant Narcís, guardat a la basílica de Sant Feliu, i li varen trencar un braç.
La llegenda més característica de Girona és la de les mosques de sant Narcís. El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1285, quan l'exèrcit del rei de França, Felip l’Ardit, va assetjar Girona amb motiu de les seves trifulgues amb el rei Pere d' Aragó . Tot i que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es varen portar de manera ignominiosa: varen robar, insultar i oprimir els gironins; varen assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, varen profanar el cos incorrupte de sant Narcís, guardat a la basílica de Sant Feliu, i li varen trencar un braç.
Del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegant. Aquest suposat fet va ocasionar una multitud d'escrits, sermons i llegendes i va originar també la típica i tòpica iconografia gironina que lliga indissolublement la imatge de les mosques a la ciutat.
Més tard, quan el 1653 els francesos, manats pel general Plessis-Bellière i el mariscal d'Hocquincourt, varen assetjar Girona, altre cop varen sortir les mosques del cos del sant patró de la ciutat. Aquesta vegada però, es varen limitar a picar els cavalls dels assetjadors, i causaren la mort a més de dos mil d'ells.
Anys més tard, el 1684, mentre els francesos a les ordres del mariscal Bellefond varen tornar a assetjar Girona, van tornar els insectes a picar tant els soldats com els cavalls, causant-ne una gran mortaldat. Durant la Guerra del Francès, els gironins varen tornar a invocar el seu sant patró, i el nomenaren «Generalísimo de mar y tierra». Així, aquests fets miraculosos varen impregnar el devocionari popular gironí, i ho veiem en molts dels goigs que só dedicats al sant:
Cuant vingueren los Francesos
los deixareu á las foscas,
en los propis llochs ofesos,
castigareu amb las moscas;
miracle tant senyalat,
sia de tanta excelencia:
que deslliure est Principát
de fam, guerra y pestilencia.
