El pròxim 29 de març avançarem una vegada més els nostres rellotges una hora per a adaptar els nostres quefers quotidians a la referència fixada per la Unió Europea. Com cada vegada que això ocorre, s'obri el debat sobre la utilitat i pertinència de mantindre aquesta mesura.
Està realment justificat el canvi d'hora que duem a terme dos vegades a l'any?
Un argument de fa 50 anys
La Unió Europea ja va presentar al setembre de 2018 una proposta per a suprimir els canvis horaris bianuals com el que tindrem a la fi d'aquest mes. No obstant això, al no haver-se aconseguit cap acord definitiu al respecte, continua vigent la Directiva 2000/84/CE que va fixar en 2001. De forma sincronitzada per a tots els països europeus, els canvis a l'horari d'estiu i d’hivern seran l'últim diumenge de març i l'últim diumenge d'octubre, respectivament.
Tal com publica el Real Observatori de l'Armada, el primer avançament d'hora oficial a Espanya va tindre lloc el dilluns 15 d'abril de 1918 amb l'objectiu d'estalviar carbó en el context de la Primera Guerra Mundial.
En els anys successius, la mesura es va repetir de manera irregular fins a 1949, interrompent-se a partir d'eixe any. No seria fins a 1974 quan es reprèn el costum d'ajustar els rellotges en virtut de l'Orde de 5 d'abril, degut a l'encariment dels productes energètics per la crisi del petroli. Des de llavors, el canvi s'ha produït sistemàticament buscant una reducció del consum en il·luminació mitjançant un millor aprofitament de la llum solar.
No obstant això, els canvis en els nostres hàbits de consum i, sobretot, els avanços tecnològics en il·luminació artificial dels últims anys, fan que aquestos estalvis s'hagen reduït dràsticament en l'actualitat i ja no justifiquen els perjuís que, d'una altra índole (biològics, psicològics, socials i altres), pot estar provocant aquest ajust.
Què passa realment des del punt de vista energètic
Segons una nota de premsa de la Presidència del Govern d'octubre de 2011, l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE) va valorar eixe any l'impacte del canvi d'hora en una reducció del 5 % del consum energètic anual en il·luminació. És l'equivalent a uns 300 milions d'euros.
No obstant això, aquestes xifres, que no han sigut actualitzades en els últims 15 anys, només eren potencialment assolibles combinant el canvi horari amb un ús eficient de l'energia. Això afectava tant a llars com a edificis del sector terciari i indústries.
D'altra banda, la quota de mercat de l'enllumenat de tipus LED se situava en 2011 en un 13 %, mentres que només quatre anys després aconseguia el 50 %. En 2017 superava ja el 60 %, segons dades de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Il·luminació.
L'enllumenat de tipus LED consumeix entre un 80 % i un 85 % menys que els llums incandescents que s'utilitzaven fa 15 anys. O un 50 % comparat amb un tub fluorescent de prestacions lumíniques similars. Tenint en compte aquestes dades, l'estalvi obtingut en l'actualitat seria molt inferior a l'1 %, la qual cosa difícilment justificaria el canvi d'hora des del punt de vista energètic.
Sense adeptes
Des del punt de vista social, mantindre el canvi d'hora tampoc és una mesura que compte amb molts adeptes. De fet, al setembre de 2018, la Comissió Europea va publicar els resultats d'una enquesta massiva realitzada sobre una mostra de 4,6 milions de persones de diversos països europeus. En ella, es preguntava sobre l'abolició del canvi d'hora.
La resposta majoritària va ser la de mantindre la mateixa hora durant tot l'any amb un 84 % favorable a l'abolició. En països com Espanya, Finlàndia, Lituània i Polònia la proposta va superar el 90 % de suports.
La clau: les estacions o les noves tecnologies?
No obstant això, la Comissió Europea ha publicat diversos documents on incideix en el mínim impacte que aquesta mesura tindria en l'actualitat sobre l'estalvi energètic, el qual dependria, a més, de la ubicació geogràfica i de l'eficiència de les tecnologies utilitzades.
Un dels últims documents publicats pel Consell de la Unió Europea referent a això és d'octubre de 2025, on destaca novament que el canvi d'hora en països com els Estats Units, Austràlia, Alemanya o Mèxic ha tingut en els últims anys un impacte nul o fins i tot negatiu degut a l'increment del consum dels sistemes de climatització.
Existeixen diverses opinions sobre si seria més adequat romandre tot l'any en l'horari d'hivern o el d'estiu, així com sobre la idoneïtat del fus horari en el qual ens trobem o si caldria modificar-ho.
No obstant això, el que sembla mancar de sentit hui dia és avançar o endarrerir els nostres rellotges en funció de l'estació en la qual ens trobem, almenys si el que es persegueix és una reducció significativa del consum d'energia.![]()
Manuel Alcázar Ortega, Professor titular al departament d'Enginyeria Elèctrica i investigador a l'Institut d'Enginyeria Energètica, Universitat Politècnica de València. Article publicat originalment a The Conversation. (alert-success)
Mi reloj Zeppelin 127 necesitará de un toque en las manecillas ¡