Aquelles paraules que no hauríem d'oblidar. Són boniques, són nostres, sonores i estan caient en desús. Difícilment les podràs escoltar al pati del col·legit o pels carrers o terrasses de bar de la metròpoli BCN. Amb una mica de sort, potser algú la farà servir a la grada de Montilivia a Girona, referint-se al rival.
Vinga nanos, que els tenim ben espaordits!!
Espaordir. - aborronar, acovardir, alarmar, astorar, atemorir, aterrir, corgelar, corglaçar, deixar amb els cabells de punta, embasardir, eriçar els cabells, esborronar, escarrufar, esfereir, esgarrifar, esglaiar, espalmar, espantar, espardalitzar, esparverar, espasmar, espaventar, esporuguir, esquallar, estamordir, esverar, fer feredat, fer un salt el cor, gelar la sang, horroritzar, posar els cabells de punta, posar els cabells drets, posar els pèls de punta, sobresaltar.
No, si és que el català ja sabem que és un dialecte empobrit, res a veure amb el castellà, de cognom «español» que tot el món sap que resulta molt més ric, florit i idoni per ser parlat a la intimitat.
