Inicio
bitácora

Tinc un dubte

De la mateixa manera que el sol, jo vaig venir i vaig aparèixer des de l'Est. Havia nascut onze mesos abans. I com altres menys afortunats, també vaig arribar pel mar. No pas en pastera, però sí en un vapor, que segons em va explicar la meva mare estava ple de polls. No des de l'Àfrica, però sí des de les Pitiüses.
Set dècades després, continuo sense tenir clar si em puc considerar català, ja que el filòsof del Palau (Generalitat) m'ha tornat a elevar el llistó:
Ara, són catalans els que vénen a millorar Catalunya.
Recordo que de petit, al pati del col·legi em deien xarnego, perquè encara no sabia parlar el català. Eren els temps que eren i no vaig començar a fer-lo servir fins als 15 ó 16 anys.
Després van baixar el llistó, ja que van afirmar que català era qui vivia i treballava a Catalunya.
Ara, el requisit sembla altre cop més amunt: Segons Illa, el requisit sembla ser el de millorar aquestes terres i en això, humilment, ja tinc els meus dubtes. Sí, perquè encara que com el Sol, vaig venir des de l'Est, no tinc la mateixa llum.
Però tinc la impressió que si bé jo tinc els meus dubtes, no soc l'únic i això de ser català és com “els pressupostos” i cada legislatura ho mesura com vol (o pot).

Bona Diada! Tot fa preveure que demà pels voltants de dos quarts de vuit, tornarà a sortir el sol, per l'Est, és clar.
Noxeus o Ricard... como prefieras.
Fotógrafo de profesión, curioso de vocación.Hago esto por puro entretenimiento. Cero pretensiones. No estoy afiliado a ningún partido, a ningún equipo de futbol o similar y mucho menos a credo o iglesia alguna.