dimecres, de setembre 11

Tinc un dubte

De la mateixa manera que el sol, jo vaig venir i vaig aparèixer des de l'Est. Havia nascut onze mesos abans. I com altres menys afortunats, també vaig arribar pel mar. No pas en pastera, però sí en un vapor, que segons em va explicar la meva mare estava ple de polls. No des de l'Àfrica, però sí des de les Pitiüses.
Set dècades després, continuo sense tenir clar si em puc considerar català, ja que el filòsof del Palau (Generalitat) m'ha tornat a elevar el llistó:
Ara, són catalans els que vénen a millorar Catalunya.
Recordo que de petit, al pati del col·legi em deien xarnego, perquè encara no sabia parlar el català. Eren els temps que eren i no vaig començar a fer-lo servir fins als 15 ó 16 anys.
Després van baixar el llistó, ja que van afirmar que català era qui vivia i treballava a Catalunya.
Ara, el requisit sembla altre cop més amunt: Segons Illa, el requisit sembla ser el de millorar aquestes terres i en això, humilment, ja tinc els meus dubtes. Sí, perquè encara que com el Sol, vaig venir des de l'Est, no tinc la mateixa llum.
Però tinc la impressió que si bé jo tinc els meus dubtes, no soc l'únic i això de ser català és com “els pressupostos” i cada legislatura ho mesura com vol (o pot).

Bona Diada! Tot fa preveure que demà pels voltants de dos quarts de vuit, tornarà a sortir el sol, per l'Est, és clar.

6 comentaris:

  1. "No aniré a cap manifestació nacionalista, sota cap bandera. Sé que aquesta opció em predisposa a ser la primera víctima. Perquè sóc sempre i arreu un estranger." - Theo Angelopoulos.

    ResponElimina
  2. Mira que andar preocupado o con dudas con cuestiones que, pienso, a nuestra edad son de tercera categoría...Debe ser que mi condición de procedencia híbrida me fue curando a medida en que superé la juventud, o que las oleadas internacionales me llegaron pronto y me las creí (relativamente), y que la racionalidad (siempre limitada también) logró que superara las ideologías nacionalistas pero ni la Diada ni Villalar ni San Franbcisco Javier ni SantiagoycierraEspaña ni otras etcéteras noucentistas me dan calor ni frío.

    ResponElimina
  3. Acepto de buen grado tu comentario, pero no es una preocupación, solo se trata de una constatación de hechos. Tampoco es una cuestión de nacionalismos, ni una cuestión de ahora, sino que ha formado parte de mi identidad a lo largo de la vida. Como dice Francesc: extranjero en cualquier lugar y siempre. No eres catalán ni vives por estas latitudes; difícilmente lo puedes entender, aunque como digo agradezco tu punto de vista.

    ResponElimina
  4. Cuando Neil Amstrong pisó la Luna, supongo que no pensó por un momento que había nacido en EEUU, ni siquiera en Ohio, y mucho menos en Wapakoneta; estoy seguro, insisto, que pensó al ver el globo terráqueo, tan pequeño desde allí y rodeado de tantas estrellas, que él era de aquel lugar, de La Tierra.
    Creo que se magnifica todo, y en realidad somos muy, muy pequeños.
    Siempre me he considerado charnego internacional.
    Salut

    ResponElimina
  5. Créeme si te digo que Amstrong, al igual que infinitud de estadounidenses, desconocen ni han sentido nunca este sentimiento de no saber quién y qué eres. Solo desde esa seguridad se puede experimentar la otra pertenencia; la de la ciudadanía del mundo. A nosotros nos puede ese estúpido combate que se manifiesta constantemente: Envidias, rencores. Somos un tejido de pedazos hilado con odios.

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada aquella dita castellana que diu: Uno es de donde pace, no de donde nace.

    ResponElimina

ESCRIU EL TEU COMENTARI
Una emoticona? Còpia i enganxa.
😀😁😂😃😄😅😆😇😈😉😊
😋😌😍😎😏😐😓😔😕😘😜
😞😠😡😲😳🙈🙉🙊🙏💩💪
També podeu afegir imatges o
vídeos, simplement escrivint la seva URL