Ha estat una nit d'aquelles que es fan llargues i semblen interminables. La neuropatia em provoca que al llit, percebi una sensació molt semblant a la calor de tenir una estufa massa propera a la pell a la cuixa dreta.
És una cremor que paradoxalment s'acompanya d'una pèrdua del tacte, de manera que si em punxo amb la punta d'un llapis, no ho noto.
Això no ho és tot. A més, els turmells senten el mateix que si m'haguessin picat els mosquits.
És clar, així no hi ha qui dormi. No m'agrada estar caminant per la terrassa a les tres de la matinada. No és la millor manera de contemplar els estels, però és l'única forma d'apaivagar una mica la molestia.
Me'n recordo del que he dit a una amiga que acaba de tenir un ensurt de salut: La teràpia de l'alegria. Cal saber trobar cada dia, en la nostra particular i personal farmaciola, les píndoles del somriure i l'alegria, perquè cada dia que clareja és un regal. Un regal de la biologia (o del cel, segons cadascú ho vulgui veure), però un regal.
✨
Recuerda que hemos hecho del blog una iniciativa bilingüe, pero que es suficiente, con clicar en la banderita española en la parte superior izquierda, para obtener la traducción instantánea de cualquier contenido que esté escrito en catalán.



Hay noches que se hacen largas.
ResponderEliminarAntes de ayer tuve que ir a hacerme una ECO. Hacía mes y medio que estaba programada. Ya ha salido el resultado por la Meva Salut. Pa cagarse. Pero no he dicho nada a nadie, sea lo que sea y a tirar pa lante, como disssse la Ayuso. Al final he de pensar que estoy de prestado.
Tengo que seguir sonriendo y hoy, ya ves, tengo una botella Segura Viudas brut nature gran reserva, que compré ayer.
La abriré y pensaré en todos, en todos, de manera positiva. No se me olvidará ninguno,, te lo aseguro.
Creo que las temperaturas bajaran, y me parece que eso te ayudará a dormir, sino mejor, si mas apaciblemente, pues estos días no son buenos para personas con problemas como el tuyo (y el mio, por supuesto)
Venga¡, ánimo
Salut...
Noi, això sí que és fotut, la Nuri té artrosi al genoll de la cama dreta i es passa més d'una nit del lloro, com se sol dir. Jo no ho he experimentat mai (tinc la sort de dormir 8 hores seguides), però ha de ser molt fotut. Paciència.
ResponderEliminarSoy afortunado, duermo como un lirón. Ni siquiera las tres veces que debo levantarme durante la noche para las obligadas tareas de micción, son capaces de romper el ritmo de los sueños que suelen durar 7 horas.
ResponderEliminarEso sí, suelo levantarme como si me hubiesen dado una paliza, pero con un Paracetamol en el desayuno, de nuevo estoy listo para "la batallita" diaria.