Fill de puta, variables

Segurament es tracti de l'insult més socorregut de l'extens i riquíssim catàleg d'improperis a la nostra disposició. Un dard destinat a ferir la dignitat del subjecte que el rep, per molt que sovint es tracta de distreure la seva toxicitat argumentant que la senyora mare del fill de puta no en té cap culpa, ni hauria de tenir vela a l'enterrament. Però siguem clars:

No cal recórrer a la psicologia per entendre que l'agressor només intenta molestar l'agredit i tracta de dirigir l'agressió cap on es dona per fet que fa molt de mal: la mare; independentment de si aquesta mare és una meuca o una santa.  Tampoc no es tracta de donar a entendre que l'agredit (a qui segurament s'insulta amb alguna raó de fons) és com és, per culpa de la seva mare que no el va educar correctament. 

Tot i això, i havent caigut (em refereixo a mi), més del desitjable, en l'ús d'aquesta carícia, crec que seria bo buscar-li alternatives. Però, clar... alternatives intel·ligents.

❖Quan aquella estrella del firmament de la intel·lectualitat... la senyora Isabel Díaz, —més coneguda com a Ayuso a seques— va ultratjar el temple de la paraula, ofenent amb aquest insult i posteriorment disfressant (sense èxit) l'improperi amb un innocent «me gusta la fruta», a més de fer un ridícul espantós, va deixar ben clar i manifest l'important i dens que pot arribar a ser (l'insult; no pas ella). Sí, perquè l'apetència per la fruita va continuar molestant, fins i tot més, si és possible, en congressos i parlaments.

Potser per això, per no etiquetar les mares, a manera d'alternativa (segons el meu parer molt més intel·ligent) es fa servir la fórmula: «Fill de sa mare» (o de la seva, ) que estic més que convençut que té una efectivitat molt semblant i deixa fora de la batalla les senyores putes, que ja prou càstig tenen de sortir de protagonistes en els bruts assumptes dels «chorizos y morcillas» nacionals sense bàndol preferent; ni blau ni vermell. Que passeu un bon diumenge.