Va ser llavors quan vam sentir les sirenes d'una ambulància i cotxes de la policia municipal, però ni per un moment vàrem pensar relacionar-ho amb el nostre amic.
Un veí del poble, estúpidament, no va tenir cap altra ocurrència que entrar en una rondonda per l'esquerra per evitar-se la circumval·lació. El resultat va ser que se'n va emportar el Jordi per davant. Ell sempre venia amb bicicleta des de Vidreres fins a Sils.
Nosaltres encara no ho sabíem. Va començar a ploure i vam pensar que molt possiblement el Jordi no arribava per això. Vam anar a casa. Més o menys una hora després va sonar el telèfon.
Des de llavors tot el grup d'amics que conformem des de fa trenta anys, la nostra colla, ens sentim una mica més buits.
La bicicleta és perillosa, però el que sobra a la carretera no és la bicicleta, sinó els cotxes. Avui de Castellar a Matadepera, els he més o menys contat: més de cent ciclistes en diversos grups, una trentena de motos i deu cotxes.
ResponderEliminarSalut.
A mi em sembla que, a la carretera, no sobra cap vehicle, ni cotxes, ni motos ni bicicletes. L'únic que sobra són els idiotes.
Eliminar