De vegades tinc la sensació que el meu cos és maldestre i no sap com morir-se. Jolines! A hores d'ara, ja ben avançada la pel·lícula, estaria bé que es decidís per alguna malaltia i no estigués marejant la perdiu. Que si ara això, que si ara allò altre. Que si cal descartar, que si hauríem de medicar... que si una analítica, que si una ecografia...
I és que el cabronet que em sosté, compta amb la complicitat de la meva doctora, que sembla entossudida a complicar-li la decisió de com fer per morir, buscant i buscant diagnòstics on poder escollir. Penso que, al final, em posaran una foto al passadís de la fama de l'hospital i una cadira amb el meu nom, com les dels directors de cinema, a la sala d'espera de la primària. Vaig entenent allò del "descans en pau"
Santa paciència... ora pro nobis!
La Doctora fa la seva feina, i això que segur que no compta amb tots els mitjans necessaris per fer-la bé. Tu que sovint ballestreges (i amb raó), contra la sanitat, hauries de tenir en compte que metges i sanitaris salven la Sanitat a Catalunya, i amb ells moltes vides. Una Sanitat que va desmantellar Artur Más amb l'ajut incondiccional de Boi Ruiz.
ResponEliminaFranciscu:
EliminaLa qüestió de la Sanitat té dues maneres de ser abordada o valorada. Una és, posant l'accent en els èxits que obté, les vides que salva etc. I l'altra forma és posant èmfasi en les mancances, errors i dificultats.
A mi, l'instint em diu que cal emfatitzar el segon, si el que es pretén és avançar i millorar i no llepar-se el melic dient allò de "que maco sóc"
Les causes de les seves mancances seria un altre tema diferent.
Dit això, és clar, si s'ha llegit amb atenció, que no tinc absolutament res en contra del professional de la salut, metges, metgesses o infermers i infermeres.
Elimina