¿Cuál será mi ley?

A la vista, un altre "señor de las huestes", salvador de mons.

Estan sortint com els bolets a la tardor.

Pobra Argentina!

Argentina enfronta les eleccions de resultat més incert des del retorn a la democràcia, fa 40 anys. La irrupció de Javier Milei, candidat que va entrar per la finestra a l'escena política fa poc més de dos anys, ha capgirat totes les previsions. Negacionista del canvi climàtic i la dictadura i contrari a l'avortament legal, Milei encapçala els sondejos de la primera volta presidencial que tindrà lloc avui diumenge. Té davant del ministre d'Economia, Sergio Massa, candidat del peronisme en una versió cada vegada més allunyada del kirchnerisme, la força que domina la política argentina des de fa dues dècades; i a Patricia Bullrich, de Junts pel Canvi, l'aliança que el 2015 va portar Mauricio Macri a la Casa Rosada. L'exministra de Seguretat d'aquell Govern fallit ha perdut l'estrella de l'opció d'un canvi, valor que li ha pres Milei.

Els argentins estan cansats de les crisis econòmiques recurrents i les promeses incomplertes per un Estat amb aspiracions de benefactor que perd recursos dia a dia i cada cop demana més i ofereix menys. D'aquest brou de cultiu n'ha sortit el votant de Milei, on abunden joves, sobretot homes, convençuts que viuran pitjor que els seus pares. Els seguidors de l'ultra atribueixen les frustracions a l'Estat i els administradors, els polítics. Cap allà ha apuntat els canons Milei, en un còctel molt efectiu de frases simples que acompanya amb un gran desplegament a les xarxes socials i una estètica de campanya vinculada al rock and roll més dur. Quan un estadi comença a cantar eufòric, “la casta té por” o “dolarització, dolarització” puja l'adrenalina i queda poc espai per a les subtileses.

La verba incendiària de Milei, amb cridats a “aniquilar” l'Estat amb una serra mecànica, ha arrelat sobretot entre les classes mitjana baixa i baixa. Els enemics de Milei són la “xacra” del kirchnerisme, però també la dreta liberal clàssica, a qui acusa d'inepta i tèbia. A les eleccions primàries obligatòries de l'agost passat, Milei va sumar set milions de vots, el 30% dels emesos, i va quedar per davant de Junts pel Canvi i el peronisme. Si aquest diumenge repeteix el resultat, passarà a la segona volta, programada pel 19 de novembre. Si, en canvi, obté el 45% o arriba al 40% amb una diferència de 10 punts sobre el segon, serà president.

foto:TOMAS CUESTA (GETTY IMAGES)
font: el país. FEDERICO RIVAS MOLINA (FRAGMENT)