Dedicat al bon amic Francesc, sense cap mena d'animositat. Això que ara diuen "de bon rotllo"
Aquesta és la frase de la que sense cap mena de dubte, François Marie Arouet, conegut com a Voltaire, renegaria.
L'univers m'embarrasse, et je ne puis songer que cette horloge existe et n'ait pas d'horloger. (Voltaire)
O potser no, perquè no sempre els representants de la Il·lustració feien demostració pública de com eren d'il·lustrats. Voltaire precisament era força més procliu a "arrambar-se" a la reialesa, que a debatre amb els seus col·legues a la recerca del coneixement (això que alguns, equivocadament, anomenen la veritat). Un paio curiós que alhora que combatia la intolerància religiosa es declarava deista, la qual cosa sincerament em sembla (tres segles després) una vinagreta de mal fer (tractar de barrejar l'oli amb el vinagre).
 |
| Imtage: Wikipedia |
Tot i que l'il·lustre senyor, va fer els seus primers passos en un nounat gènere literari -la ciència ficció- francament era bastant ignorant en les qüestions "celestials" i l'univers. Però això, no és una cosa que el culpabilitzi. Tots som fills del nostre temps. I encara que alguns es posen vermells quan algú canvia d'opinió i el titlla de "mentider" la veritat és que aquesta és precisament, la grandesa de la ciència. La facilitat de canviar d'opinió.
Abans de 1778, any en què Voltaire es va fondre en el no-res, l'Univers començava a “no” ser vist com un rellotge i ja se sospitava que més enllà de l'aparent sincronia de les esferes properes, l'univers es un veritable caos. Però es continuava topant amb les veritats absolutes de les religions i les veus sonaven tímides en aquests assumptes.
Avui sabem que comparar l'univers amb un rellotge és un desencert força còmic. Així que ni rellotge, ni rellotger.
Nota:
Tot i que el terme "embarraser" per regla general en la seva primera accepció es tradueix com a "avergonyir" no és menys vàlid traduir-lo com "deixar perplex" i també "intimidar"
