Japonismo

Hoy, el noticiero televisivo se hace eco de este libro de Ricard Bru.
Y, aunque si queremos traducir el nombre y apellido del autor, nos puede resultar como Ricardo Pardo, lo cierto es que ni soy yo, ni tengo nada que ver con él, mas allá de que, por lo visto, compartimos simpatía y admiración por la cultura japonesa.

Aquest estudi desenvolupa un aspecte essencial —i, tanmateix, poc conegut— de l’impacte del japonisme a Catalunya: la seva incidència en l’arquitectura i els espais interiors de l’entorn del 1900.  A partir de la bibliografia especialitzada i de l’anàlisi de fonts primàries, l’autor reconstrueix un fenomen que fou àmpliament difós a finals del vuit-cents a Occident, encara que n’hagin perviscut pocs testimonis, i recull la diversitat i la riquesa de propostes que van sorgir en l’obra de destacats arquitectes catalans: des del Pavelló Imperial Japonès de 1881 i la casa japonesa de l’Exposició Universal de 1888, fins a la Casa Bruno Cuadros de Josep Vilaseca, la Casa Vicens de Gaudí i la Fonda Espanya de Domènech i Montaner. Amb un plantejament inèdit de les relacions artístiques entre el Japó i Catalunya, aquest llibre revalora la significació del modernisme en la història de l’art universal i el paper capdavanter del nostre país en el progrés cultural d’aquella època. ⏬ Ricard Bru i Turull.  Professor d’Història de l’Art del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctorat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Màster d’Estudis d’Àsia i Pacífic (Universitat de Barcelona). Postgrau d’estudis japonesos (Universitat de Senshū, Tòquio). Ha estat professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (UB) i des del 2015 és professor d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Està especialitzat en l’estudi de l’art dels segles XIX i XX, així com principalment en els vincles amb l’art japonès i el japonisme a Catalunya, Espanya i Europa. En aquest sentit, ha dut a terme diverses estades de recerca al Japó, principalment al International Research Center for Japanese Studies de Kyoto. Col·labora periòdicament amb diverses entitats culturals públiques i privades del país i ha gaudit diverses beques d’investigació en Història de l’Art (Ishibashi Foundation / Japan Foundation / Hakuho Foundation / Universitat de Barcelona / Japanese Ministery of Education Science, Sports and Culture / Ministerio de Educación, Cultura y Deportes de España, entre d’altres). Les seves recerques i publicacions versen principalment sobre l’estudi de l’art català dels segles XIX-XX, el japonisme i l’art japonès a Catalunya i a Europa fins a catalogacions de fons d’institucions com el Museo Nacional del Prado o bé la col·lecció japonesa de Pablo Picasso. Algunes de les seves monografies més destacades són els llibres Els orígens del Japonisme a Barcelona (2011), Erotic Japonisme. The influence of Japanese Sexuality on Western Artists (2013), l’edició de les memòries de Josep Llorens Artigas (Records d’un ceramista, 2022) o bé Japonisme i arquitectura a Catalunya (2024). Ha estat comissari de diverses exposicions, entre les quals, les mostres temporals Kataezome. El llegat artístic de Serizawa Keisuke (Museu Etnològic i de Cultures del Mon, 2023-2024), Hamada & Artigas. Els colors del foc (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2021-2022), La lluna de lotus. Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu (1791-1875) (Monestir de Pedralbes, 2021-2022), Cartells de la vida moderna. Els origens de l’art publicitari (CaixaForum, 2020-2022), Vida? o teatre? Charlotte Salomon (Monestir de Pedralbes, 2018-2019), Japonisme. La fascinació per l’art japonès (Caixaforum Barcelona – Caixaforum Madrid 2013-2014) i Imatges Secretes. Picasso i l’estampa eròtica japonesa (Museu Picasso de Barcelona, 2009-2010), així com l’exposició permanent del Museu de Cultures del Món de Barcelona.