Són com aquestes floretes silvestres que brollen a la vora dels camins. Tant delicades com belles. Són com l'olor de sal que emana del batre de les onades a les ribes mediterrànies. Ells són mediterranis com ho és el mar que ens va veure néixer; artistes lliures, nascuts per despertar emocions. Però ja no neixen flors als camins.
Giuseppe Mustacchi, més conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, fou un cantautor francès d'origen greco-egipci. Se'l considerava com a poliglot, ja que dominava el grec, l'àrab, l'anglès, el portuguès, però principalment el francès. (Alexandria 1934 - Niça 2013).
Avui, sobtadament i sense cap motiu, me n'he recordat d'ell.
Avui, sobtadament i sense cap motiu, me n'he recordat d'ell.
No entenc això de què ja no neixen flors als camins, si n'estan plens de flors els camins a la primavera. Com no sigui una metàfora de Moustaki.
ResponEliminahttps://anoharradelvalles.blogspot.com/2024/03/primavera.html
😡 Quan t'ho proposes, pots arribar a ser més aspre que un fregall.
EliminaClar que és metafòric. Ves alerta que l'Okanuh fa dies que esmola la katana.😏
jajajajajaja....més aspre que un fregall...me la apunto esta de la Vileda
ResponEliminaNo, no Miquel... Vileda es una "fregona". Fregall es otra cosa. En catalán, un fregall es lo que en castellano es "un estropajo" . Tambien se suele usar "encenall". Antes eran de esparto o virutas de madera y ahora son de viruta metálica.
EliminaPos digues-li al Dr.Okanuh que li digui al senyor Moustaki, que no he pillat la metàfora. Perdó.
ResponEliminaAquest present aspre
aquest bròfec futur
aquest passat perdut,
només ens donaran la treva
dels dies vençuts, dels
que amb paciència i esperança
aconseguim treure'n
algun profit i ensenyança.
https://anoarra.blogspot.com/2020/07/brofec-futur.html
M'ha agradat el poema.
EliminaAhhh...algo así como un condón de esparto con la punta de uralita...
ResponEliminaSalut
Juer !!
Elimina