No me'n sé avenir

Segurament no és altra cosa que una trista casualitat, però ahir estava tractant de reconfigurar els meus espais a Blogger quan  el meu germà gran em va trucar. Acabava de rebre l'avís, per telèfon des dels Mossos d'Esquadra informant-lo que el dia 30 havien trobat mort el nostre altre germà, el més jove, a casa seva. Ens varen facilitar un número del Jutjat Núm. 4 de Barcelona i ja està. Així de cru, així de dur. No varen voler dir res més.

El Carlos, va marxar de casa per anar a la Universitat. Va estudiar filologia hispana i Magisteri. Ja mai no va tornar a casa dels pares. Sempre mes va voler viure a Barcelona. De ben jove va decidir viure sol la seva vida. I així ha estat fins al final. Tota la seva vida laboral, dedicada a l'ensenyament a diferents pobles de la província de Barcelona.

Escric això sense saber-ne gairebé res més. És d'esperar que a partir de dilluns sabrem l'estat de la situació i que cal fer. No me'n sé avenir.