Com Minneapolis s'ha convertit en l'escenari d'una pugna pel poder federal
Als titulars internacionals dels últims mesos, Minneapolis ha emergit com l'epicentre de l'última maniobra d'immigració federal. Pot semblar estrany, a primera vista, posar en el punt de mira una ciutat mitjana d'un estat del nord del Mig Oest. Per què Minneapolis, si està tan allunyada de la frontera sud –la regió que sol centrar els relats anti-immigració de l'administració Trump?
“Operation Metro Surge”: escalada i conseqüències
L'Operation Metro Surge va ser presentada pel Departament de Seguretat Nacional (DHS) el desembre de 2025. Deien que era un esforç de seguretat pública per treure “el pitjor del pitjor” dels carrers de Minneapolis. No obstant, els líders locals van condemnar ràpidament aquest desplegament federal –inusualment nombrós. El veien com una intervenció coercitiva i amb motius polítics.
La situació va arribar al límit el gener de 2026, quan a l'arribada de 2 000 agents addicionals es van sumar els tirotejos mortals de Renée Good i Alex Pretti a mans d'agents federals. Aquestes morts van desencadenar protestes massives cada setmana a Minneapolis i manifestacions coordinades a tot el país.
En paral·lel, el conflicte s'ha desplaçat als tribunals. Arran de la mort de Renée Good, el fiscal general de l'estat, Keith Ellison, juntament amb els alcaldes de Minneapolis i de Saint Paul –la capital de Minnesota–, van presentar una demanda per aturar o limitar l'operació al·legant violacions constitucionals. Tanmateix, a finals de gener, una jutgessa federal va denegar la petició, tot i reconèixer explícitament la gravetat de les acusacions sobre identificacions per perfil racial i l'ús excessiu de la força.
Enmig de l'onada d'indignació internacional i de l'escrutini sobre la conducta federal, l'administració Trump ha ordenat al Departament de Seguretat Nacional que eviti la implicació directa en les protestes de les ciutats governades per Demòcrates, a menys que es demani ajuda federal o que les propietats federals estiguin amenaçades. És un gir estratègic significatiu després de la violència viscuda a Minneapolis.
Per què Minneapolis?
Minnesota acull la població somali-americana més gran dels Estats Units, una comunitat forjada durant dècades per refugiats que fugien de la guerra civil al país. Malgrat això, la comunitat s'ha vist sotmesa recentment a una intensa pressió federal arran de diverses investigacions per frau a Minnesota, incloent-hi el mediàtic cas de Feeding Our Future. En aquest procés, desenes de persones –moltes d'elles d'origen somali– han estat acusades d'haver defraudat uns 250 milions de dòlars d'un programa de nutrició infantil. Alguns ja s'han declarat culpables o han estat condemnats, mentre que d'altres encara esperen judici. L’oficina del fiscal dels Estats Units l'ha considerat la trama de frau durant la pandèmia més gran del país.
Tot i que els procediments judicials s'han centrat en individus concrets, diversos representants governamentals han utilitzat aquests casos per estendre l'ombra de la sospita sobre tota la diàspora. El desembre de 2025, el president Trump va elevar el to d'aquesta retòrica durant una reunió del gabinet. Aquell dia va titllar els immigrants somalis “d’escombraries”. També va afirmar que “no aporten res” i va suggerir que haurien de ser retornats al seu país.
Això ha alimentat la percepció que l'accentuada escalada en l'aplicació de la llei sota l'Operation Metro Surge no és una acció legal precisa, sinó una batuda indiscriminada amb rerefons polític.
Cancel·lació de la protecció temporal dels nacionals somalis
La pressió es va intensificar el gener de 2026, quan el Departament de Seguretat Nacional va cancel·lar oficialment l’Estatus de Protecció Temporal (TPS) per als nacionals somalis. Aquesta mesura entrarà en vigor el 17 de març de 2026. La decisió deixa centenars de residents de llarga durada en una situació de vulnerabilitat davant la deportació.
El punt de mira està per tant en una comunitat on gairebé nou de cada deu residents nascuts a l'estranger són ciutadans naturalitzats. Aquestes accions representen així un atac polític calculat contra un grup que és un pilar fonamental del teixit social i cívic de Minnesota. Molts somalis-americans es van poder establir gràcies als serveis socials relativament sòlids de l'estat. Des d’aleshores, s'han integrat profundament en la societat local com a empresaris, professionals de la salut i càrrecs electes –incloent-hi la congressista Ilhan Omar, la primera somali-americana al Congrés. Des que va assumir el càrrec el 2019, Omar ha estat objecte d'atacs públics freqüents per part de Trump.
De líders a Minnesota a opositors de Trump
La congressista Ilhan Omar no és l'única figura del lideratge de Minnesota que s'ha erigit com una opositora destacada de l'administració Trump. En l'àmbit estatal, el governador Tim Walz va saltar al primer pla de l'actualitat nacional per la seva gestió de les protestes del 2020 a Minneapolis arran de la mort de George Floyd –incloent-hi la seva decisió de desplegar la Guàrdia Nacional. Però el seu paper va passar al d'adversari nacional quan es va unir a la candidatura de Kamala Harris com a nominat demòcrata a la vicepresidència.
Fins i tot després de les eleccions del 2024, Walz continua sent un antagonista clau de l'administració Trump en un xoc constant per la identitat política de l'estat. En l'àmbit local, l'alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, també va plantar cara a les crítiques de Donald Trump sobre la gestió municipal de les protestes del 2020 i, actualment, ha criticat reiteradament l'escalada federal. Aquesta combinació converteix Minnesota en un escenari públic on l'aplicació de les lleis d'immigració també funciona com una pugna pel poder simbòlic i l'autonomia local.
La mobilització massiva com a resposta
Pel que fa a la resposta multitudinària de la comunitat davant l'operació d'immigració i les seves ramificacions mortals, Minneapolis és una ciutat que ja comptava amb una infraestructura de protesta prèvia. La mort de George Floyd l'any 2020 a mans d'un oficial de policia de Minneapolis va desencadenar algunes de les protestes pels drets civils més grans de la història dels Estats Units. Aquest llegat tràgic ha deixat una gran capacitat de resposta cívica, amb xarxes comunitàries i suport legal preparats per reactivar-se. Aquesta mobilització es veu reforçada per un ric panorama mediàtic local.
En relació amb això, la cultura cívica de Minneapolis també arrela en una tradició política de participació ciutadana elevada, comunitarisme i igualtat. Històricament, Minnesota es va configurar a partir de grans onades d'immigració escandinava entre 1860 i 1920, fins a esdevenir la llar de la població d'aquest origen més gran fora d'Europa. Malgrat unes temperatures hivernals perillosament baixes, Minneapolis sovint ocupa els primers llocs en indicadors de qualitat de vida.
Comunitat nativa, i població negra i llatina
És important subratllar que aquests reconeixements sovint emmascaren una desigualtat racial profunda. La ciutat manté algunes de les escletxes més grans del país en propietat d'habitatge i ingressos entre els residents blancs i els negres. Tot i que l'actual escalada federal ha unit la comunitat en sentit ampli, també ha revelat la profunda vulnerabilitat de les poblacions racialitzades de la ciutat. Això inclou una de les poblacions natives americanes urbanes més grans i diverses del país, que s'enfronta a taxes desproporcionades de pobresa i marginalització sistèmica. A més, tot i que les poblacions negra i llatina són molt més reduïdes que en altres ciutats dels Estats Units o en el conjunt del país, el seu aïllament relatiu i les crues disparitats de la ciutat fan que la presència federal se senti com una amenaça directa per a una comunitat que ja està marcada per la violència policial.
Situació actual i següents passos
Tot i que l'intent inicial de l'estat d'aturar l'operació va ser rebutjat, la demanda de Minnesota segueix endavant. En el futur: resolucions judicials crítiques que abordaran qüestions constitucionals profundes sobre la sobirania estatal. En paral·lel, les pròximes setmanes seran clau per confirmar si els funcionaris federals realment evitaran implicar-se directament en les protestes, tret de circumstàncies limitades i clarament necessàries.
En última instància, la diversitat de factors polítics, demogràfics, socials, culturals i geogràfics que convergeixen a Minneapolis suggereix que qualsevol pròxim moviment, tant federal com estatal o local, tindrà un pes polític significatiu.
Autora: Clara Juarez Miro, Investigadora Beatriz Galindo, Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret, Universitat de Barcelona - Article publicat originalment a The Conversation.
He visto las actuaciones del ejército privado privando de sus derechos a personas incluso nacidas allí. Es simplemente demencial. No hay ley que te proteja y aquello es la caza de la persona simplemente por el hecho de rasgos físicos, de no hablar con el acento requerido, o por un deseo del que actúa como ejecutor.
ResponderEliminarTodo deleznable y que nos aproxima a ese futuro distópico del que tanto hemos hablado.