Qui menteix a internet i per què: el perfil dels usuaris que falsegen les seves dades online

Avui, cada clic a internet genera dades. I aquestes dades poden tindre valor. És per això que moltes persones decideixen no dir la veritat quan s'hi registren en sortejos, enquestes o concursos. Un estudi de la Universitat de Barcelona trobà que quasi un 6 % dels usuaris a Espanya ha donat dades falses en aquest tipus de formularis. Aquest comportament és més comú en homes majors i dones joves, però les raons són més complexes del que sembla.

Song_about_summer/Shutterstock

Però què porta algú a registrar-se com “Leo Messi” o a usar el correu d'una altra persona per participar més d'una vegada en un sorteig? En el nostre estudi, combinem intel·ligència artificial amb entrevistes personals per esbrinar-ho. Els motius més comuns són la desconfiança en les empreses, la diversió o el desig de protegir la privacitat.

Tan comú és?

Una empresa espanyola que recopila dades online ens permeté utilitzar la seva base de dades per la nostra investigació. Este fitxer conté la informació proporcionada per més de set milions de residents a Espanya perquè participà, entre 2010 i 2023, en sortejos i concursos en línia.

D'aquesta mostra, el 5,86 % falsificà les seves dades. Per a detectar-ho, utilitzarem ferramentes automàtiques que revisaven noms, codis postals, correus i telèfons. També verificàrem des de què dispositiu o xarxa es connectaven. El més interessant és que, quan vàries persones usen la mateixa connexió a internet, és cinc vegades més probable que alguna d'elles mentisca.

Qui menteix més?

Trobem diferències segons el grup de persones analitzades. Per exemple, els homes majors tendeixen a falsificar noms, cognoms i telèfons. En canvi, les dones joves solen donar correus falsos o telèfons inventats. Açò suggereix que no tots menteixen de la mateixa forma i que els formularis deurien adaptar-se per detectar millor estos enganys.

Què motiva aquestes mentides?

Entrevistem a 37 persones que havien donat dades falses. Les seves respostes mostren que molt a sovint no ho fan amb mala intenció. Algunes persones ho fan per venjança, perquè senten que elles han sigut enganyades abans per les empreses. Altres ho fan per diversió, com un joc. També hi ha qui creu que si s'hi registren vàries vegades, tenen més possibilitats de guanyar. Alguns inclús ho veuen com un repte, se senten més intel·ligents i veuen reforçada la seva autoestima si el sistema no els detecta.

Per què no oculten la seva direcció IP?

A pesar que mentir està mal vist, moltes persones no es preocupen per ocultar la seva direcció IP (el número d'identitat del seu dispositiu). Algunes diuen que canviar-la és incòmode. Altres no saben com fer-ho. I moltes no ho veuen necessari, perquè mai han sofert conseqüències. Açò prova que moltes persones creuen que és difícil detectar l'engany i que no els passarà res per mentir a internet.

Per què és important?

En l'era digital, moltes decisions es basen en les dades que donem a internet. Si aquestes dades són falses, les empreses i organitzacions poden prendre decisions equivocades. Açò afecta des de campanyes de publicitat fins estudis sobre salut o educació. També planteja una pregunta important: com detectar qui menteix sense perjudicar qui enganya sense voler?

Què podem fer?

Este estudi ens recorda que darrere de cada dada hi ha una persona. I que no sempre es menteix per maldat. De vegades es fa per por, altres per diversió o simplement per costum. Si volem una societat digital més honesta no només necessitem millorar el sistema, també necessitem entendre millor el comportament humà.The Conversation

Autories de l'article: Laura Saéz Ortuño, Profesora Dept. Empresa, Universitat de Barcelona, Universitat de Barcelona; — Eloi Puertas Prats, Profesor de Ciencias de la Computación, Universitat de Barcelona; — Javier Sánchez García, Marketing, Universitat Jaume I; Rubén Huertas Garcia, Profesor Agregado Serra-Hunter en Marketing, Universitat de Barcelona, -i- Santiago Forgas Coll, Profesor de Marketing especializado en comportamiento del consumidor e IA, Universitat de Barcelona.  Publicat originalment a The Conversation.