 |
| Microgotes de condensació dins una ampolla d'aigua buida. |
És ben clar que d'un temps ençà, servidor, ja no pot esperar bones notícies. Com a màxim només queda esperar que no arribin les dolentes. Com se sol dir, la manca de notícies, ja és una bona notícia. I en això estem.
No em queda cap altre remei que afluixar la corda. Em veig obligat, molt més sovint, a bloguejar des de fora de casa meva; amb una tauleta. I donant prioritat a llegir i comentar, deixant el fet de postejar en un segon pla. Inevitablement la freqüència minvarà.
Es farà el que es pugui i mentre el cos aguanti. Vindran dies millors i altres pitjors, però difícilment ja res no tornarà a ser igual.
De tota manera, l'ambient putrefacte que percebo —no sé vosaltres— tampoc no ajuda gaire. No soc dels blocaires que alimenten les entrades a base de notícies polítiques o que portarien el classificador «societat». Potser hauríem de canviar aquesta etiqueta societat (sociedad) per brutícia (suciedad).
Penso que des d'un punt de vista d'antropologia social, està arribant el moment de buscar alternatives, no a la democràcia, però sí, als sistemes democràtics i a la política de partits que sens dubte està demostrant ser com la il·luminació a base de llums de carbur: una cosa ineficaç perillosa i antiga.
Fart fins al vòmit, d'insults, de grolleries, d'agressions verbals, ni més ni menys que al lloc que en un temps, ja passat, es va conèixer com «el temple de la paraula».
Quan deixarem de ser prou imbècils per aconseguir deixar d'alimentar aquests inútils?
Foto: (meva) No em ve de gust, acompanyar l'entrada amb imatges relacionades com la d'un Serrano desbocat, parlant de "pinganillos", o alguna altra merda similar.
Passeu bon dia.
Foto: (meva) No em ve de gust, acompanyar l'entrada amb imatges relacionades com la d'un Serrano desbocat, parlant de "pinganillos", o alguna altra merda similar.
Passeu bon dia.
Tags:
bitácora
Es fa difícil passar un bon dia després de llegir el teu lúcid i desencisat article, però recorda allò de què qualsevol nit pot sortir el sol.
Companys que tampoc és que fos un gram estadista té una frase que ha passat a la història, malgrat que a ell, la història no li va anar gaire bé: Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar
Cert. Companys va ser el que les circumstàncies el van deixar ser. Jo em pregunto:
Tornarem a sofrir: Cert.
Tornarem a lluitar: Cert.
Tornarem a guanyar: El què? Una butlleta premiada de la ONCE?
està arribant el moment de buscar alternatives, no a la democràcia, però sí, als sistemes democràtics..."
No creo vayas errado en tu idea.
Esto no funciona, los mismos políticos se han encargado de fastidiarlo.
Máximo cinco años en el poder, no más, y completa separación de los tres poderes, sin que el ejecutivo pueda interferir en los otros.
Salut y a mejorarse.
Me n'oblidava, m'agrada molt la plantilla tal com l'has deixat.
Salut
Gràcies. Apostem per la simplicitat mal anomenada "minimalisme"
Cierto que si uno se deja influenciar por la deriva político social del momento, se nos incrusta la crisis existencial, la desilusión y el descreimiento generalizado, vamos, que si no estamos enfermos, nos ponemos! Por eso hay que intentar protegerse de todo lo exógeno, dentro de nosotros sólo entra lo que dejamos nos afecte ( ya sé que la teoría es difícil d llevar a la práctica, pero lo endógeno ya lo pone complicado a veces, como para permitir que ayude lo de fuera ; ) Cuídate mucho y ánimo. A mi, cuando se me mete la nube negra me ayuda mucho recordar eso de … "No te tomes la vida demasiado en serio. Nunca vas a salir vivo de ella" ; ) Un besito!
En la pandemia, los altavoces de las estaciones decían: «cuida't, cuida'l, cuidem-nos».