Som més proclimàtics quan hi ha més catàstrofes naturals?

Bilanol/Shutterstock
Article de: Toni Rodon, Universitat Pompeu Fabra

“Això no ho havia vist mai!”. Viure les conseqüències dels desastres climàtics en primera persona o en una zona propera podria incentivar un canvi d'opinió: convèncer que cal actuar o erosionar possibles escepticismes cap al canvi climàtic. És així? Els desastres climàtics canvien realment la nostra manera de pensar?

En algunes parts del món el canvi climàtic ha estat més aviat gradual, mentre que en d'altres s'ha percebut de forma sobtada. Al cap i a la fi, però, l'afectació ha arribat a tots els racons del planeta: segons les xifres recents, el número de desastres climàtics derivats del canvi climàtic s'ha multiplicat per tres d'ençà de l'inici del mil·lenni. Es tracta de fenòmens que s'esdevenen amb particular virulència, fins i tot en zones que ja tenien certa experiència. Per exemple, el número de focs destructius ha crescut a Califòrnia (Estats Units). Les sequeres del Mediterrani, com a casa nostra, son cada cop més habituals i duradores. O el número i intensitat dels huracans és progressivament més elevat. A més de la derivada en pèrdua de vides humanes i destrucció d'habitats, els desastres derivats del canvi climàtic tenen un important cost econòmic, superior als 2.3 trilions de dòlars anuals, segons l'informe d'Avaluació Global sobre la Reducció del Risc de Desastres de l'ONU (GAR).

Huracà Isaac. Imatge subministrada per la NASA. BEST-BACKGROUNDS/Shutterstock

Un cop de realitat per combatre la desinformació

Mentre governs i actors de la societat civil busquen la millor tecla per aturar o mitigar el canvi climàtic antropogènic (és a dir, el derivat de l'activitat humana), hi ha veus que han apuntat que els propis esdeveniments climàtics poden ser part de la solució. I és aquesta visió la que defensa queviure les conseqüències dels desastres climàtics podria portar cap a un canvi d'opinió.

Aquest “despertar” es podria produir a través de diferents mecanismes. Quan un desastre climàtic ocorre, certes persones, fins i tot les més escèptiques, podrien adonar-se que el canvi climàtic no és un fenomen abstracte i que el risc és real i immediat. Els humans vivim en un món d'alta complexitat d'informació i, sobretot quan la informació política és baixa, sovint calen empentes, encara que siguin de conseqüències severes, per formar-se una opinió.

Seguint aquesta lògica, certa recerca produïda fins ara s'ha focalitzat en estudiar la relació que hi ha entre grans esdeveniments climàtics i l'opinió de la ciutadania respecte les polítiques climàtiques que cal realitzar. Per exemple, s'ha estudiat si les persones son més favorables a les polítiques climàtiques després dels efectes dels huracans, les inundacions o les sequeres, posant l'atenció especialment en aquells successos climàtics d'una mida considerable.

Salpebrat de lògica política

Malgrat que els estudis primigenis tendien a trobar que la gent era més favorable a les polítiques climàtiques quan estava exposada a un desastre natural, en els últims anys aquesta conclusió s'ha començat a matisar. Bona part de la contrargumentació teòrica és basa en la idea del raonament dirigit (motivated reasoning). Aquest fenomen es refereix al procés a través del qual filtrem la informació o allò que succeeix al nostre entorn. Així, tots solem filtrar allò que observem fent ús d'eines cognitives que tenim a l'abast, com la nostra ideologia.

Estirant el fil, la comunitat investigadora va començar a alertar que els esdeveniments naturals, fins i tot si les conseqüències que provoquen son severes, rarament s'interpreten des d'un punt de vista escèptic. Per tant, un huracà o un foc destructiu es poden considerar tràgics, però les persones tendim a atribuir culpes i mèrits a qui ho ha de gestionar o arreglar-ne les conseqüències.

Amb aquesta visió en ment, els estudis dels darrers anys, també centrats en estudiar un o pocs esdeveniments, han presentat una imatge més borrosa: si un desastre climàtic provoca un canvi en les actituds ciutadanes, aquest canvi no necessàriament ha de ser molt gran.

Opinió climàtica: qui fa la feina?

Qui té raó? En el marc del projecte ATTClimate vam decidir recuperar la qüestió i prendre un parell de decisions claus: primer, enlloc de focalitzar l'atenció en un o pocs desastres naturals, consideraríem el màxim d'esdeveniments possibles. Concretament, vam utilitzar la base de dades de FEMA (Estats Units) i vam processar tots els desastres naturals potencialment relacionats amb el canvi climàtic (huracans, inundacions, focs, etc. ) des del 2006 al 2022.

Segon, vam centrar els nostres esforços en estudiar la relació entre els desastres naturals i l'opinió climàtica fent servir diferents estratègies metodològiques i empíriques per tal de testar si la relació, en cas d'existir, era robusta.

La conclusió de l'anàlisi és clara: tant quan analitzem les respostes en enquestes de vora 500 000 persones, com quan ens focalitzem en aquelles persones que es desplacen a viure a d'altres llocs amb una freqüència de desastres naturals majors, la seva opinió climàtica no varia. El focus en alguns desastres concrets, el qual ens permet examinar-ne la relació causal, també deriva en el mateix resultat. I un afegit: en termes generals, estar exposats a un desastre climàtic no converteix en més pro o anticlimàtic ni a la gent d'esquerres ni a la gent de dretes.

Aquestes troballes se circumscriuen als Estats Units, país en el qual les dinàmiques podrien ser diferents que a casa nostra. Tanmateix, si els resultats viatgen en d'altres contextos, ens podrien indicar que esperar que els desastres naturals facin la feina en termes d'opinió pública té un recorregut limitat. O, dit d'una altra manera, en tant que el debat climàtic ha entrat en primera fila política, el potencial efecte dels desastres per canviar l'opinió de la gent es pot haver diluït.The Conversation

Toni Rodon, es Professor Associat, Universitat Pompeu Fabra. Publicat originalment a The Conversation