La escritura

Escriure, fer literatura, no és més que reflectir la consciència, millor dit l'estat de consciència de l'escriptor, per expressar la seva mentalitat i conviccions, o no necessàriament, hi ha molta ficció alguna vegada, encara que en el fons escriure és parlar sempre d'un mateix, de recordar o manipular els records. Escrivim d'allò que coneixem, car ficcionar vindria a ser com miccionar, o sia pixar-s'hi, i se sol notar. Escrivim per una necessitat vital de comunicar, d'exhibir - a vegades - impunement els nostres pensaments. Segons Camus, escriure és activar les nostres obsessions. És crear o aparentment inventar-se uns personatges, manipular-los, jugar amb ells, o en algun cas són els mateixos personatges els que dominen l'escriptor. De la mateixa manera que la poesia serveix per informar de les nostres negligències, la literatura serveix per explicar les nostres petites o grans misèries. O com deia Fuster: I morir deu ser deixar d'escriure.

Comparto plenamente tu exposición. Plenamente. No añado ni quito nada.
Salut

Por supuesto, Ricard, por supuesto. Para mí fue muy revelador aquel poema de Blas de Otero que leí, leíamos ñávidamente desde la resistencia, los jóvenes:

Si he perdido la vida, el tiempo, todo
lo que tiré, como un anillo, al agua,
si he perdido la voz en la maleza,
me queda la palabra.

etcétera

La palabra oral y la palabra escrita, que es más exigente, precisa y contundente.

No puedo añadir nada, tampoco quitar.
SAludos.

¡Qué bonito!

No imagino la vida sin la escritura

Bicoss

PD: Retiro lo de que no aparecía entrada siguiente y anterior. No lo había encontrado yo